Aquí trobem la transparència, que juntament amb Lucia, Berta i David, vaig poder desenvolupar a través del text  per a què serveix el professor?

transparencia.doc

 

En la segona sessió encara hi estàvem més nerviosos que en la primera. L’Anna, ens va proposar fer una transparència “lliure”, sense cap tipus de referència excepte la nostra creativitat, i per tant, ens tocaba esposar-la avui. Era la nostra primera exposició oral davant de tota la classe, però no era individual, almenys era en grup, i això feia que semblès menys del que era. Els nervis van anar afluixant un cop van sortir els dos primers. A partir d’aquí, la gent es va començar a tranquilitzar i va poder fer la seva exposició sense dificultats.

Vam veure que, a travès d’un mateix text, podíem treure diferents conclusions amb una mateixa idea o un objectiu clar, on parlava de la importància que les noves tecnologies tenen avui dia en la nostra societat i evidentment en l’educació de l’infant, i com el professor ajudava a l’alumne a saber escollir o discriminar el que és bona informació i el que és perjudicial pel nostre entorn.

Per la part tècnica, vam veure les diferents formes de fer transparències (amb dibuixos, gràficament, esquemàticament, sençills,…), cosa que també vam veure amb l’Anna, ja que al final de classe ens va mostrar diferents tipus de transparències sobre un llibre, sobre refrans,…

En conclusió, una classe típica amb textos, llibres, exercicis,… és molt més aburrida que una on el professor deixa volar la imaginació del nen a través de dibuixos, fotos, videos,… Per tant, la millor manera d’ensenyar a un alumne és a través d’una explicació visual i no pas l’explicació oral o escrita. 

El primer dia de classe de Noves Tecnologies Aplicades a l’Educació va passar-se bastant ràpid.  Estàvem molt nerviosos, cares noves, assignatura nova, conceptes nous, tots callats,… A més, va coincidir que era el primer dia de curs, és a dir, el primer dia en que estàvem tots junts com a classe i companys, i vam desenvoupar la classe en un aula d’ordinadors. Això pot ser bo o dolent: pot ser que amb el llum de l’ordinador molts acabin agobiats i es dormin, però també pot ser que al apagar els llums (per veure transparències, powers points,…) ens dormim molt més, però haurem de fer un esforç. Almenys la classe és interessant, professora nova, companys nous, gent que arriba tard per desorientació, tothom atent,…

L’Anna, la professora, al veure’ns tan callats, va voler trencar el gel.

Per començar, ens va repartir unes fotografies de paisatges, llocs, imatges per pensar,… de tal manera que cadascú es presentés a partir d’aquesta fotografia dient, a més del nostre nom, que era el que ens suggeria o ens feia pensar, deixant anar la nostra imaginació. Cadascú va parlar amb més o menys vergonya, i desprès ens va repartir un qüestionari per omplir individualment. Un cop fet, ho vam posar en comú i vam veure no sabíem ni la meitat sobre les tecnologies, i que, gràcies a aquesta assignatura, aprendríem més del que pensàvem sobre com fer més divertida i entretinguda una classe de primària.

Finalment, ens va repartir una lectura titulada per a què serveix el professor? De la qual vam haver de fer una transparència en grup, per exposar-la el dia següent.

Desprès de tot el treball realitzat a classe i per haber-nos portat tan bé, l’Anna ens va deixar sortir una miqueta abans per anar a prendre el café, ja que ens esperaba un dia bastant llarg. ;)

Aquest és el meu blog de l’assignatura de Noves Tecnologies aplicades a l’Educació,on gràcies a la seva realització, aprendré més sobre com utilitzar les noves tecnologies en l’educació actual. D’aquesta manera podrem gaudir de molts recursos diferents per poder desenvolupar una classe pels nostres futurs alumnes.

Opino que és una manera divertida d’ensenyament, i per això m’ha agradat la idea d’aprendre cada dia més. 

Espero que tots tinguem la mateixa inquietud i ganes de treballar, i sobretot que us agradi.