Avui ha vingut en Xavier Kirchner, i ens ha fet una xerrada sobre la Web 2.0.Aquest senyor, treballa descobrint quines són o seran les noves tendències aplicades a la tecnologia.

Sobre la seva xerrada, ha estat força interessant encara que hi habia moments que hem perdia, sobretot quan parlava d’història (he de dir que en la’escola era l’assignatura que sempre se m’habia donat pitjor). Ens ha aclarat què era la web 2.0, i l’ha relacionat amb la informació on tothom pot accedir, anomenada Internet. També ens ha citat exemples o programes que la gent utilitza per intercambiar informació com són el Youtube, Google, Facebook…

Altre aspecte que crec important és sobre els problemes que actualment podem trobar a l’escola (ens l’ha explicat amb exemples propis donats en aquest moment), i quins són els recursos o eines per poder-los evitar (evitar distraccions, falta de motivació…). Un d’ells seria la utilització de la web 2.0, la qual serveix com a punt de motivació, innovació, guia,etc.

Per altre part cal dir que l’aplicació de les noves tecnologies no és sempre positiva, per tant hem d’anar amb compte, encara que veig adient ficar-se al dia per apartar-nos de la tradicionalitat.

 

Seguint el treball realitzat en la sessió anterior, avui hem dedicat tota l’estona al desenvolupament de la webquest. Per començar hem decidit la idea, que tractarà sobre la música pop dels últims anys 50.

Durant la sessió, l’Anna ens ha cridat grup per grup per intentar facilitar-nos la feina, és a dir, per resoldre’ns els dubtes i ens ha ensenyat la pàgina desde la qual treballarem.

Personalment, la realització d’aquesta webquest és molt motivadora, on utilitzem exercicis fàcils i adequats, i relacionats amb la nostra temàtica. Farem fer un eix cronològic sobre les dates més importants, biografia i discogràfica sobre un grup, comparar videoclips antics amb actuals, recopilatori d’un cd, i realitzar un reportatge sobre la música pop en general. Hem estat treballant sobre el contingut fins finalitzar la classe.

Abans d’anar-nos, l’Anna ens ha comentat que en la pròxima sessió hi haurà una xerrada força important sobre la Web 2.0.

En aquesta sessió, l’Anna ens ha mostrat diferents maneres de fer que l’alumne pugui aprendre sense seguir el mètode tradicional. Ha parlat sobre la “caza del tesoro”, les webquest, i els projectes telemàtics. Nosaltres en centrarem en la segona, on l’Anna ens ha fet una introducció: que són, com s’estructuren, quines són les pautes per poder fer-ne una, quins són els enllaços per cercar informació…

Una webquest és una pàgina web dissenyada per l’aprenentatge d’algun tema o contingut, de manera que cridi l’atenció al públic a qui vagi dirigit, on s’han de fer una sèrie de tasques sobre el tema escollit. A partir d’això, ens ha dit que ens fiquem en grup i comencem a crear-ne una, dirigida a nens i nenes. Per tant, nosaltres vam trobar interessant parlar sobre la música, ja que és un tema força entretingut en general.

Trobo adequada la creació d’aquest mètode, ja que d’aquesta manera els nens aprenen d’una forma més amena i divertida, deixant de costat el típic aprenentatge amb llibres i papers.

 

Primer de tot, he de dir que en aquesta sessió no vaig poder assistir, i per tant, gràcies al que m’han explicat els meus companys, he pogut treure una conclusió. 

 

La classe va començar amb una explicació de l’Anna a través d’un power point sobre les imatges. Van estar identificant les línees de moviment i les de reflexió (que pel que m’han dit eren de color vermell i blau, respectivament). Això s’utilitza per la publicitat a l’hora de voler cridar l’atenció per vendre un producte. També va fer una diferenciació entre el futur i el passat, ficant imatges amb diferents tonalitats, i sobre la posició del figurant, el qual es veu que si mira cap a la dreta vol dir impaciència, i si mira cap a l’esquerre, reflexió. Altres aspectes importants són la profunditat, fent el dibuix més gran o més petit, depenent el que volem destacar, i l’equilibri simètric.Seguidament va explicar un conte que es deia “El Zoom”, on parlava que a partir d’un dibuix es podia crear una cadena d’imatges la qual podia ser infinita.

 Per acabar, van estar mostrant cada grup les seves imatges o vídeos proposats i entre tots van anar comentant-la. La nostra (David, Lucia y yo), tractava sobre la seguretat vial, concretament en la utilització del casc. 

 

Pel que he pogut veure, crec que em vaig perdre una de les sessions més interessants i dinàmiques.

 

 

 

Aquí trobem el nostre Power Point sobre L’illa dels 5 fars.

Crec que la seva realització ha sigut una experiència força positiva, que sempre tindrem en compte alhora de fer el paper de mestres en un futur.

 

L’ILLA DELS 5 FARS

 

 

Ha arribat el gran dia on toca fer les exposicions dels power points.

Més o menys nerviosos vam anar sortint grup per grup a transmetre als nostres companys tot allò que ens ha suposat llegir aquest llibre.

 

Juntament amb el meu grup, vam realitzar una exposició força clara sobre les 5 claus de la comunicació. El nostre power point era senzill però alhora ben estructurat i amb les paraules que a nosaltres ens ha semblat més adequades.

Sobre la resta cal dir que han hagut molts que m’han cridat l’atenció per la seva creativitat (com el de 5 claus per deixar a Sebas) i que gràcies a això, serà més difícil oblidar que és el que ens volien transmetre.

Nosaltres a travès de fotos hem pogut observar la màgia que ens poden donar uns simples fars, els quals no solament transmeten llum, sinò, tal i com Ferran Ramón Cortés mostra, una sèrie de missatges que mai oblidarem en la nostra vida i que en un futur com a mestres les utilitzarem en l’ensenyament dels nostres alumnes.

 

Finalment, cal dir que per ser el segon treball en grup que hem realitzat ha sortit força bé.

En la nostra quarta sessió, l’Anna ha preparat una classe sobre l’ EAO (Ensenyament Assistit per Ordinador), una nova manera d’educar amb noves tecnologies, a través d’un ordinador. 

Al principi de la sessió, l’Anna ens ha ensenyat una imatge on es veia un ordinador amb fulls d’apunts al voltant, i en l’ ordinador, hi havia un home o professor donant una classe teòrica a un alumne. D’aquesta manera, el receptor estava rebent una classe a distància, a través d’ Internet.

La sensació era estranya, ja que avui dia les tecnologies estan molt avançades i probablement, dintre de poc temps aquesta imatge sigui més familiar, és a dir, la comparteixin gairebé la majoria de nens i nenes. Amb relació amb la xerrada del Guillermo, les noves tecnologies influeixen a l’alumne, ja que aquest no fa falta que surti de casa seva per poder aprendre. El professor utilitza un recurs pensant en què és un suport per a què gràcies a això, el nen construeixi el seu propi coneixement.Considero que ha d’haver una bona comunicació entre l’alumne i el professor, i, d’aquesta manera, no és possible aconseguir-ho, ja que conseqüentment, el mestre no podrà implicar-se emocionalment en les tasques i feines de l’alumne. 

En conclusió, crec que un alumne per formar-se correctament ha de rebre la presència d’un professor, d’una aula, d’uns companys,… per tal de formar-se com a adults. A més, necessiten saber les idees del professor a través dels seus gestos, les mirades, el que transmet, les opinions, … encara que s’haurien d’utilitzar en alguns casos per profunditzar l’educació de l’alumne. 

Finalment, ens vam ficar en grup i vam seguir treballant per la presentació de la sessió següent, del power point sobre el llibre de L’illa dels cinc fars.

 

En aquesta sessió ha vingut en Guillermo Bautista Pérez a donar-nos una xerrada sobre l’apropiació de les TIC a l’aula. Primer de tot es va presentar i ens va preguntar si sabíem que era això de les TIC, cosa que teníem una idea ja que estaba relacionat amb la tecnología, com ve diu el seu nom, amb les Tecnologies de la Informació i la Comunicació. Desprès ens va mostrar un power point i va anar desenvolupant la classe de manera amena i entretinguda, ensenyant imatges divertides, altres per pensar en el nostre pasta en les aules, també ens va portar una caixa de sabates amb objectes que es podíen relacionar amb l’educació escolar,… és a dir, ens va anar mostrant materials i recursos pel nostre futur.

El que ell ens volia dir o transmetre era que si sabíem interpretar si les TIC humanitzen o deshumanitzen, encara que no vam arribar a una conclusió clara. Això és molt important per la nostra carrera ja que en un futur hem de saber fer bon ús d’elles, per ser bon professors.

Un cop donada la seva xerrada, ens va ensenyar imatges de diferents aules amb distribucions varies, preguntant-nos si nosaltres les vam tenir en el nostre pasta com a estudiants primaris.

Finalment, ens va recomanar dos llibres relacionats amb les tecnologies titulats: El ordenador invisible i Mama no me molestes, estoy aprendiendo”.

Aquí trobem la transparència, que juntament amb Lucia, Berta i David, vaig poder desenvolupar a través del text  per a què serveix el professor?

transparencia.doc

 

En la segona sessió encara hi estàvem més nerviosos que en la primera. L’Anna, ens va proposar fer una transparència “lliure”, sense cap tipus de referència excepte la nostra creativitat, i per tant, ens tocaba esposar-la avui. Era la nostra primera exposició oral davant de tota la classe, però no era individual, almenys era en grup, i això feia que semblès menys del que era. Els nervis van anar afluixant un cop van sortir els dos primers. A partir d’aquí, la gent es va començar a tranquilitzar i va poder fer la seva exposició sense dificultats.

Vam veure que, a travès d’un mateix text, podíem treure diferents conclusions amb una mateixa idea o un objectiu clar, on parlava de la importància que les noves tecnologies tenen avui dia en la nostra societat i evidentment en l’educació de l’infant, i com el professor ajudava a l’alumne a saber escollir o discriminar el que és bona informació i el que és perjudicial pel nostre entorn.

Per la part tècnica, vam veure les diferents formes de fer transparències (amb dibuixos, gràficament, esquemàticament, sençills,…), cosa que també vam veure amb l’Anna, ja que al final de classe ens va mostrar diferents tipus de transparències sobre un llibre, sobre refrans,…

En conclusió, una classe típica amb textos, llibres, exercicis,… és molt més aburrida que una on el professor deixa volar la imaginació del nen a través de dibuixos, fotos, videos,… Per tant, la millor manera d’ensenyar a un alumne és a través d’una explicació visual i no pas l’explicació oral o escrita.